El autor
Ricardo Salvador Casanovas, periodista y escritor español (Terrassa 1949), ha trabajado en diversos medios de comunicación en Chile, Venezuela y España, destacándose por su mensaje atrevido y en ocasiones agudo dentro de un concepto absolutamente interpretativo del periodismo. Paradójicamente alcanzó un éxito inesperado en la conducción de un programa intimista -La hora del ensueño y del amor- a través de una emisora madrileña, de la que era además jefe de los servicios informativos, al que imprimió un marcado acento de franco y cariñoso acercamiento hacia su numeroso público.
Retirado de los quehaceres profesionales, blogs de comentarios (Comentarios y cuentos de Ricardo Salvador y El blog de Ricardo Salvador) así como informativos (Terrassa en la Mira y Notimundo Policial) y su web notimundo.es, le mantienen vigente en el oficio.
Literatura de Gente Joven (1965), cuya autoriía compartió con Jaime Hales, Un libro para leer sentado en la Poceta (1985), Segismundo… ¡Pobre ángel! (2002), Que el miedo te acompañe (2009) y El día que llegaron los ovnis y otros relatos menos misteriosos (2010) son sus libros editados y Consejas y consejos del viejo Casimiro, su crónica estrella, que se publicó diariamente durante catorce años a través de diez diarios venezolanos así como en algunos periódicos españoles.
prodis
10 diciembre 2010
Al publicar la noticia del lliurament de la medalla de la ciutat a prodis el logo que mostreu es el de la fundación prodis de Madrid, el de prodis de Terrassa el trobareu a http://www.prodis.cat
Gràcies
francesc viver
15 marzo 2011
Que n’opineu de la llei de violència de Genere, la considereu justa?, creieu que hi ha discriminació en la seva aplicació? pot ser penseu que hi ha gent que s’està enriquint a costa del patiment de les víctimes?
Ricardo Salvador
15 marzo 2011
Estranya pregunta la que em planteja el navegant. Per descomptat la de Violència de Gènere podria considerar-se una llei discriminatòria, però si es considera el secular masclisme que caracteritza el nostre país, és difícil concebre d’una altra manera. En tot cas, més que la llei, hi ha sentències dictades pels que es creuen déus de la justícia, que són pròpies de l’edat mitjana, com la d’aquell magistrat infeliç que va considerar que no hi va haver traïdoria per part de l’home que va apunyalar 17 vegades la humanitat de la víctima. Passant a la primera interrogant, estic convençut que la llei no és justa en absolut, ja que en aquesta nació de permissivitat penals, tampoc es queden enrere en les seves tíbies sentències davant els abominables crims relacionats amb la violència de gènere, que certament no han disminuït. A l’última qüestió, no tinc elements per opinar, però si es considera que la corrupció és part cada vegada més inherent al ser polític,, doncs no m’estranyaria.
Antonio Omar
30 junio 2011
Hola Francesc soc Advocat d’aqui de Terrassa. La la llei es legal però no justa perque la justicia com la veritat no exixteix plenament. En resposta a la teva pregunta, la llei de violència domèstica és la major discriminació de genere que s’ha fet mai, en aquest cas envers l’home. Nomès dir te que el 70 % de les guardies que fem de VIDO nomès un 30 % es propiamente violència sobre la dona…
Salut